cromets #guanyats
|
Divendres, 12 de desembre
cromets 11:48 a. m.Àpats de Nadal Es diuen moltes coses sobre el panorama polític nadalenc. Se'n diuen tantes i de tan grosses que no s'arriben a pair. Potser és això el que pretenen alguns, que ens atipem abans de tenir el plat a taula. I fent-se la boca grossa comencen a remugar les desgràcies que ens esperen i que ells ens les podien haver estalviat. I fan el paper dels pares que diuen que els gossos no es lliguen amb llonganisses, que a casa seva sempre teníem un plat a taula i què és això de voler anar a viure en una comuna. I que som uns desagraïts i què ens hem pensat... Fins que tips de sentir-los els engeguem que som lliures i que ja hem arribat a la majoria d'edat. I d'aquesta manera triem un camí semblant al que ens descriu Empar Moliner en aquest article: ¿Què li dec? Quan en Carod Rovira parla del partit polític que lidera, no diu "Esquerra Republicana", diu "Esquerra Publicana". Tots els membres del seu partit diuen "Esquerra Publicana". Els integrants del pacte d'esquerres diuen "Esquerra Publicana". I tots els locutors de TV-3, inclòs en Francino, diuen "Esquerra Publicana". Els poetes que han exercit de funcionaris convergents - i que ara abandonen les poltrones i es preparen per tornar al món de l'ensenyament o es busquen la vida en alguna fundació - diuen "Esquerra Publicana". També ho diuen els poetes no convergents amb ànsies de manar que ja s'emproven les poltrones lliures. Ho diuen tots els aspirants a càrrec i tots els aspirants a càrrec i tots els aspirants a subsidi d'atur. Ho diuen tots els que avui s'acomiaden del xofer i van a casa en transport públic. Ho diuen els que avui gasten l'últim viatge de la targeta T10, perquè aviat aniran a treballar en cotxe oficial. Ho diuen els que empaqueten la fotografia dels nens i l'amant i tornen les claus del seu despatx. Ho diuen els que desenpaqueten la fotografia dels nens i l'amant i prenen mides del seu nou despatx. Ho diuen els que esperen un programa de ràdio o de televisió i ho diuen els que no esperen res. Tothom diu "Esquerra Publicana". I si tothom diu "Esquerra Publicana", per alguna cosa deu ser. El poble no s'equivoca mai. Un "publicà", segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, és, en l'antiguitat romana, "un arrendador d'impostos i de les rendes públiques". Hi va haver la gauche divine, hi ha l'esquerra caviar i ara també tenim l' esquerra publicana; l'esquerra que, en els propers quatre anys, recaptarà l'esquerra publicana és perquè governarà el país. No oblidem que qui ha recaptat els nostres impostos durant els últims 20 anys ha estat la dreta publicana. La qüestió és - per fer servir una expressió del nou president de la Generalitat- que siguin quins siguin els que manen, sempre "passen al cobro". El Pais /Quadern de cultura (11-12-03) Dijous, 4 de desembre
cromets 10:39 a. m.Oficis de Nadal La figura del caganer està servint aquests dies per posar les coses al seu lloc (i no ho dic en el sentit literal de la paraula). És l'unic ofici que actualitza el pessebre agafant uns personatges reals i despullant-los sense demanar-los permís. Venjança, premi? Tot hi cap. Josep Pernau ens parla d'això en el seu article: L'honor d'oficiar de caganer Vivim temps de política i no ha d'estranyar que l'oferta de caganers amb la cara dels líders polítics s'hagi ampliat molt aquest any en el mercat de materials per al pessebre. El rostre és l'únic que els diferencia. Els culs són tots iguals. Vet aquí el lema per a una reflexió nadalenca sobre la igualtat entre tots els éssers humans, igual el ric que el pobre, el rei que el vassall. Tant hi fa que sigui el del senyor Carod-Rovira com el del senyor Aznar. Als poderosos, aquesta reflexió els hauria d'induir a una convenient cura d'humilitat. Com és de rigor en el personatge, el president del Govern apareix amb els pantalons abaixats, en postura evacuativa, encara que molt patriòticament sosté les banderetes espanyola i nord-americana. Tant d'amor els té que no les deixa anar ni per defecar. Al veure la figureta, el columnista es va sobresaltar. ¿Segur que ha entès que el caganer és un personatge molt entranyable dels pessebres catalans, una figureta simpàtica, en què tots podem veure reflectit un llunyà avi de pagès? Fent les seves necessitats al camp, és un toc d'humanitat en un marc en què tot és misteriós i sobrenatural. Seria una pena que no hagués estat així i que, per tractar-se d'una figura no tradicional a la Meseta castellana, i donat que és home d'un sentit de l'humor molt peculiar, pogués creure que se'l ridiculitza. N'hauria d'estar orgullós, que l'hagin convertit en caganer. És clar que, per la seva manera de pensar, ell s'estimaria més que l'haguessin posat sobre un camell, amb el mantell d'ermini i amb corona, com si fos el rei Melcior. Ho lamentem. A Catalunya no hi ha la tradició de convertir en reis les persones plebees. Aquí som més senzills. Si aspirem a veure'ns al pessebre, ha de ser com a caganers, que déu n'hi do. El periódico/ 4-12-03 |
|