Diumenge, 15 de Juliol
Espais petits i violència física
Josep Maria Espinàs
Passem per un procés d'encongiment. Dit així, l'afirmació es pot interpretar de tantes maneres que no em serà fàcil explicar per on volen anar aquestes ratlles. Recordem, primer, la reducció de l'espai físic en el qual fem la nostra vida privada. Ja fa anys, molts, que una gran quantitat de catalans van passar de les masies als pisos de ciutat. Això va suposar més limitacions de moviments dins l'àmbit familiar. Les àmplies estances rurals, sovint de dues plantes, el pati, les golfes eren un territori ampli que tenia un punt de vaguetat.Cada vegada més gent es va anar traslladant a pisos urbans, espais de límits físics molt més concrets, més tangibles. Els moviments dins de l'habitatge es feien més reduïts, les distàncies s'escurçaven. Paral.lelament a aquest fet, es produïa un altre fenomen --parlant sempre en general--. La família també es reduïa. Si abans es va reduir l'espai o abans es va reduir la família, ja ho discutiran els sociòlegs, jo em limito a insinuar la simultaneïtat dels dos fets.
La tendència a l'encongiment de l'espai familiar ha anat augmentant amb els anys, i com és sabut la nostra vida té bastanta relació amb l'espai on ens movem. Com més s'ha anat reduint l'àmbit compartible, més s'ha intensificat la proximitat física entre els membres d'una família. ¿Això és bo? Segur que en la nova situació s'hi poden trobar aspectes positius, però em sembla que aquesta proximitat intensa és la causa de molts problemes.
Una convivència còmoda demana, al meu entendre, una certa possibilitat de distanciament. Avui, aquest distanciament sovint és impossible. Hi ha entre la parella, entre pares i fills i entre els germans un contacte permanent, i els contactes poden tenir sens dubte efectes positius. Amb una condició: que no siguin forçats. S'ha de poder escapar de tant en tant d'aquest contacte.
Una dita castellana afirma que "el roce engendra el cariño". És una possibilitat. Però també s'ha de considerar la conseqüència contrària. el roce continuat pot acabar engendrant irritació. ¿Es pot atribuir a l'excés de proximitat l'aparició en una parella d'una violència física per part dels homes, i també la d'una violència psíquica per part d'algunes dones?
És una llei física: menys espai entre objectes que es mouen suposa més fricció. També hi pot haver opressions en cases grans. Però també és cert que hi ha més racons per respirar.
Petit Observatori/ Josep Maria Espinàs- El Periódico 15/7/2007