Dimecres, 13 de juliol
Datant el temps
Joan Barril posa avui les dates sobre la taula. Les agafa en forma de ventall per veure el joc que donen i les analitza atentament per veure el valor que tindrien en unes altres mans. Dates de diferent pal: caducades, en conserva, congelades, renovades, esperades... Dates per prendre's d'un glop o en petites dosis; dates que passen de llarg o que ens assalten per sorpresa.
Tot és relatiu, ens diu. El temps no passa de la mateixa manera per tothom. De tant buscar el nord, perdem el sud. Cada història és diferent, i la juguem amb dates marcades.
Les dates
Joan Barril
Hi ha gent que de tant viure al dia s'oblida dels dies de la vida. Hi ha gent que va pel món com un arxiver de les gestes alienes i n'hi ha que s'estimen més no mirar enrere per si de cas la vida torna.
Una data és el resultat del domini del temps que ens hem donat els humans. Els animals no porten rellotge ni agenda. Intueixen el pas del temps, però no el tanquen en una classificació de noms i números. L'únic temps universal es regeix per fenòmens astronòmics. La nit, la matinada, el migdia determinen períodes d'activitat o de repòs. La posició de la Lluna al cel o l'angle de la llum solar marquen mesos i anys que es van repetint des que el món és món. Però les dates formen part de la història. Les dates són l'argolla en les quals està lligada la nostra vida, la de cadascú i la de tots. És per això que les dates no es poden oblidar fàcilment. A les dates se'ls ha de posar un nom i un motiu. Les veiem com s'acosten al calendari amb l'esperança de reviure alguna cosa que sacseja els nostres sentiments i després, quan la data ja ha passat, la veiem allunyar-se i potser fins i tot ens sentim millors o simplement crescuts, que no és el mateix.
Per no oblidar-nos de les dates, els estats acostumen a penjar-les dels murs de les ciutats. Les avingudes porten el nom de dates en què un petit món va creure que podria canviar. Després arriben uns governs nous que les substitueixen per altres dates diferents. L'Església proporciona a cada data el nom d'un sant. Així la gent té un dia per rebre l'homenatge i el record dels amics. Hi ha sants més populars que d'altres i això crea una desigualtat de tracte, perquè hi ha sants de felicitació universal i n'hi ha d'altres que només caben a la memòria restringida d'uns quants. En la cotització del santoral un Joan té l'èxit assegurat, però una Isabel ja exigeix un treball d'investigació per saber si la tal Isabel ve de Portugal o bé d'Hongria. I quan l'onomàstica es queda sense felicitació, això dol.
Però hi ha altres dates que són intransferibles. Els aniversaris formen part del cercle íntim de l'ésser humà. La data de naixement és el guarisme més oficial, el que dóna sentit a tota la maquinària burocràtica, però també el més espiritual, el que indica el grau de coneixement dels altres. Un aniversari oblidat no queda mai impune. Aquell dia fins i tot la naturalesa es cuida de recordar-ho un any rere l'altre. Les fulles dels arbres, la temperatura de l'aire, les collites i les flors i els ocells del cel són els mateixos que el dia del naixement. Massa pistes escrites sobre el planeta perquè el fill, l'amic o l'amant passin de llarg sobre aquella data beneïda sense la qual nosaltres no seríem el que som ni hauríem tingut el privilegi d'haver-nos sabut. Els aniversaris no els compleix el protagonista, sinó que els que realment han de complir amb el ritual de la memòria són aquells que gaudeixen de la proximitat del protagonista. I quan això no passa, l'agenda s'omple d'uns altres aniversaris. Dates en què no se celebren alegries i que són verdaderes cumplepenes. La vida es va clavant al calendari amb claus oxidats. Dies d'absències definitives, dates de derrota o de desamor. Aquell dia que va florir el primer petó i aquell altre que es va evaporar l'última llàgrima. Així, en aigua salada, es dilueixen les dates.
El Periódico/ 13-7-05
cromets 2:11 a. m.Datant el temps
Joan Barril posa avui les dates sobre la taula. Les agafa en forma de ventall per veure el joc que donen i les analitza atentament per veure el valor que tindrien en unes altres mans. Dates de diferent pal: caducades, en conserva, congelades, renovades, esperades... Dates per prendre's d'un glop o en petites dosis; dates que passen de llarg o que ens assalten per sorpresa.Tot és relatiu, ens diu. El temps no passa de la mateixa manera per tothom. De tant buscar el nord, perdem el sud. Cada història és diferent, i la juguem amb dates marcades.
Les dates
Joan Barril
Hi ha gent que de tant viure al dia s'oblida dels dies de la vida. Hi ha gent que va pel món com un arxiver de les gestes alienes i n'hi ha que s'estimen més no mirar enrere per si de cas la vida torna.
Una data és el resultat del domini del temps que ens hem donat els humans. Els animals no porten rellotge ni agenda. Intueixen el pas del temps, però no el tanquen en una classificació de noms i números. L'únic temps universal es regeix per fenòmens astronòmics. La nit, la matinada, el migdia determinen períodes d'activitat o de repòs. La posició de la Lluna al cel o l'angle de la llum solar marquen mesos i anys que es van repetint des que el món és món. Però les dates formen part de la història. Les dates són l'argolla en les quals està lligada la nostra vida, la de cadascú i la de tots. És per això que les dates no es poden oblidar fàcilment. A les dates se'ls ha de posar un nom i un motiu. Les veiem com s'acosten al calendari amb l'esperança de reviure alguna cosa que sacseja els nostres sentiments i després, quan la data ja ha passat, la veiem allunyar-se i potser fins i tot ens sentim millors o simplement crescuts, que no és el mateix.
Per no oblidar-nos de les dates, els estats acostumen a penjar-les dels murs de les ciutats. Les avingudes porten el nom de dates en què un petit món va creure que podria canviar. Després arriben uns governs nous que les substitueixen per altres dates diferents. L'Església proporciona a cada data el nom d'un sant. Així la gent té un dia per rebre l'homenatge i el record dels amics. Hi ha sants més populars que d'altres i això crea una desigualtat de tracte, perquè hi ha sants de felicitació universal i n'hi ha d'altres que només caben a la memòria restringida d'uns quants. En la cotització del santoral un Joan té l'èxit assegurat, però una Isabel ja exigeix un treball d'investigació per saber si la tal Isabel ve de Portugal o bé d'Hongria. I quan l'onomàstica es queda sense felicitació, això dol.
Però hi ha altres dates que són intransferibles. Els aniversaris formen part del cercle íntim de l'ésser humà. La data de naixement és el guarisme més oficial, el que dóna sentit a tota la maquinària burocràtica, però també el més espiritual, el que indica el grau de coneixement dels altres. Un aniversari oblidat no queda mai impune. Aquell dia fins i tot la naturalesa es cuida de recordar-ho un any rere l'altre. Les fulles dels arbres, la temperatura de l'aire, les collites i les flors i els ocells del cel són els mateixos que el dia del naixement. Massa pistes escrites sobre el planeta perquè el fill, l'amic o l'amant passin de llarg sobre aquella data beneïda sense la qual nosaltres no seríem el que som ni hauríem tingut el privilegi d'haver-nos sabut. Els aniversaris no els compleix el protagonista, sinó que els que realment han de complir amb el ritual de la memòria són aquells que gaudeixen de la proximitat del protagonista. I quan això no passa, l'agenda s'omple d'uns altres aniversaris. Dates en què no se celebren alegries i que són verdaderes cumplepenes. La vida es va clavant al calendari amb claus oxidats. Dies d'absències definitives, dates de derrota o de desamor. Aquell dia que va florir el primer petó i aquell altre que es va evaporar l'última llàgrima. Així, en aigua salada, es dilueixen les dates.
El Periódico/ 13-7-05