notes de color

Dilluns, 31 desembre

Astronomia

Joan Barril

Per nosaltres, els anys són la mesura de la biologia i no obstant són, en realitat, un concepte que sorgeix de l'astronomia. Tal dia com avui, la Terra es trobava respecte del Sol en la mateixa posició en què està ara. Això és, al capdavall, un any: el període de temps en què tot torna a ser igual. Les fulles dels arbres, la temperatura, la línia de l'ombra sobre el terra, el tacte de les mans dins del mateix abric, l'aroma de la llenya que crema en alguna xemeneia, el color del mar i la boirina sopera de les cuines. En dies com el d'avui ens sobrevé una temptació recopilatòria. Es dóna per suposat que la vida és el que s'ha viscut. Això és el que s'experimenta en aquest últim dia del calendari. Però serà a partir de demà quan considerarem que potser la vida és realment tot allò que ens espera i que tot el que s'ha viscut no és una altra cosa que preàmbul, formació, deformació, somni o pròleg.

En la bisectriu del temps els pessimistes abjuren del que s'ha viscut i els optimistes senten nostàlgia del futur que encara no ha arribat. Cada any, per aquestes mateixes dates, es reprodueix aquest curiós fenomen de pensar que l'any que ha transcorregut ha estat l'infern i que el cel ens espera l'any que ve. No sol ser així. Diem que tenim por, però les nostres pors de cap d'any es generen molt lluny. La por al canvi climàtic, a guerres i a disturbis en altres països. La por de l'occidental contemporani és una por sobredimensionada. No té res a veure amb la por que el nostre fill se'ns mori d'inanició als braços. La por del senyoret del primer món no és la mateixa por d'aquell que va al mercat a buscar un parell d'hortalisses i en torna, si ho fa, amb un parell de bales a l'esquena. És cert que la por és lliure, però també és injusta. Tenim més por a volar precisament perquè podem volar per menys de 50 euros. Sentim la por als fraus alimentaris perquè ens sobren aliments. Experimentem por davant dels assaltants perquè un famós ha estat assaltat. Mirem amb por els progressos en l'ensenyament dels nens perquè ara tots van a l'escola. Ens hem donat tecnologies fascinants i ara tenim por que l'enemic invisible ens acabi xuclant el compte corrent o ens envaeixi la intimitat. Així són les coses al nostre primer món. A mesura que avancem, l'any ens arriba carregat de perills. ¿Per què brindarem en aquest principi d'any? ¿Per l'optimisme o pel fatalisme?

Acostumats a fer que tot, fins i tot el futbol, sigui una ciència exacta, han aparegut els nous bruixots de la prospectiva i de la futurologia. Els seus pronòstics no es basen en l'atzar de les constel.lacions, sinó en el creuament de dades posades al servei lenitiu de la inquietud dels seus lectors. Avui és el seu gran dia. Ens han inoculat la idea que el passat serà millor que el futur, potser perquè el passat ja ha estat domesticat i metabolitzat per la història. Igual que en les millors pel.lícules de terror, ens acaben dient, encara ha d'arribar el més fort. No tinc dades per combatre aquesta creença. Però la veritat és que hem arribat fins aquí. I això no és cap premi, sinó un aprenentatge per a dies encara millors.

Any nou

Una casa nova. Un pa acabat de sortir del forn. Un vi jove. Una mandra fèrtil. Un lent treball amb les mans. Una espera per si algú arriba a dir-nos que no ens ha oblidat. Ara és quan potser comença la vellesa.

ELS DIES VENCUTS/ JOAN BARRIL El Periódico/31-12-07

Dissabte, 15 de desembre

Salvem Can Fàbregas al seu lloc

Manifest:

(...) El que ara ens convoca aquí és una mostra més de la deixadesa, de la ignorància i de la manca d’escrúpols de l’equip de govern respecte el Patrimoni.

¿Com anomenar el que s’expropiïn habitatges, es proposi enderrocar un bé catalogat per a construir-hi un centre comercial i una torre de catorze pisos d’alçada, sota les exigències del gran capital?

En el tema de Can Fàbregas l’Ajuntament de Mataró ha fet tots els papers de l’auca.

Primer pretenent l’enderroc. Després, quan això no fou possible, proposant fer una còpia de l’edifici. O bé una nova construcció amb elements originals encrustats. Quan aquestes solucions han resultat ser il•legals, ara es planteja esquarterar l’edifici, emmagatzemar-lo qui sap on i reconstruir-lo qui sap quan.

Davant d’aquest nou plantejament, la Plataforma Salvem Can Fàbregas crida a la ciutadania a fer les següents reflexions:

Podeu llegir el text sencer aquí