Dimecres, 22 de setembre
El pes dels morts
Joan Barril
La mort està treballant a preu fet en aquest final d'estiu. No n'hi havia prou amb la barbàrie dels homes. Ara la naturalesa s'ha posat les piles per ficar centenars d'habitants del planeta a la centrifugadora dels vents i de les pluges. Això dels huracans i les tempestes tropicals està escrupolosament codificat. Fent una ostentació de previsió que ja hauria volgut per a ell l'evangelista de l'Apocalipsi, els serveis meteorològics han batejat els desastres amb noms alfabèticament correlatius i han mesurat en una escala numèrica els efectes dels desastres. Així sabem que un tal Ivan va arribar a la força 4 i que la devastadora Jeanne va llançar tants i tants litres per metre quadrat. Però quan Jeanne se'n va donant un cop de porta arriba el moment d'aixecar els cadàvers i llavors ens perdem. "Poden ser 500 o fins i tot 1.000", diuen alguns portaveus. Com si entre 500 i 1.000 no n'hi hagués 500 de més. La mort excessiva no en sap de decimals. El pes dels morts depèn de les balances. Dels seus cossos sense vida, el Primer Món no en deixa ni un gram sense enterrar. Al Tercer Món l'absència de les víctimes és sempre aproximada. Si uns quants veïns no tornen a casa després de la pluja és que s'estan podrint sota el fang. Al cap i a la fi, el fang dels mons desgraciats és un fang multiusos que tant serveix de sudari com de tova. ¿Per què s'ha de quantificar la desgràcia amb una cosa tan vulgar com el nombre de víctimes? Simplement Ivan, força 4. O Jeanne. O Karl, que ja està a punt d'arribar. Des de les finestres segures del Primer Món els vents sempre tenen la raó. La culpa naturalment és dels esparracats que van decidir habitar unes illes intruses.
Les catàstrofes naturals són sempre més vistoses i més asèptiques que un altre tipus de mortaldat. La gent no acceptaria que les televisions els oferissin a l'hora del sopar la lenta agonia de la fam de Darfur. Una mort de fam no té moviment ni tan sols color. I a més morir-se de fam deu ser una tragèdia gregària, quan resulta que una sisena part de la població del planeta està afectada per la fam. Ja va advertir Lula que "la fam és la pitjor de les armes de destrucció massiva". Així ho devia entendre Stalin, quan va condemnar Ucraïna a morir de fam. El model continua. Les carreteres es tanquen i els aliments es queden als hangars governamentals. Quan darrere del bloqueig alimentari hi ha un militar, la fam és una arma i les armes no se solen mostrar a la televisió fora que sigui en el transcurs d'una desfilada.
Però la natura és, en si mateixa, tot un espectacle. Les imatges que rebem de la mort natural sempre s'han pres després de la desigual batalla dels elements. Els morts no es veuen: s'han d'imaginar. I, ficats en la imaginació, què importa un centenar més o menys d'haitians. Passin i vegin-ho. L'aigua fosca fluint entre les cabanes, les muntanyes escampades sobre les teulades de zinc, l'escàs bestiar flotant de cap per avall al fangar. Morts de fam, morts d'aigua. Al final ens arribarem a creure que tot el que li passa al Tercer Món és inevitable.
El Periodico 22-9-04
cromets 10:28 a. m.El pes dels morts
Joan Barril
La mort està treballant a preu fet en aquest final d'estiu. No n'hi havia prou amb la barbàrie dels homes. Ara la naturalesa s'ha posat les piles per ficar centenars d'habitants del planeta a la centrifugadora dels vents i de les pluges. Això dels huracans i les tempestes tropicals està escrupolosament codificat. Fent una ostentació de previsió que ja hauria volgut per a ell l'evangelista de l'Apocalipsi, els serveis meteorològics han batejat els desastres amb noms alfabèticament correlatius i han mesurat en una escala numèrica els efectes dels desastres. Així sabem que un tal Ivan va arribar a la força 4 i que la devastadora Jeanne va llançar tants i tants litres per metre quadrat. Però quan Jeanne se'n va donant un cop de porta arriba el moment d'aixecar els cadàvers i llavors ens perdem. "Poden ser 500 o fins i tot 1.000", diuen alguns portaveus. Com si entre 500 i 1.000 no n'hi hagués 500 de més. La mort excessiva no en sap de decimals. El pes dels morts depèn de les balances. Dels seus cossos sense vida, el Primer Món no en deixa ni un gram sense enterrar. Al Tercer Món l'absència de les víctimes és sempre aproximada. Si uns quants veïns no tornen a casa després de la pluja és que s'estan podrint sota el fang. Al cap i a la fi, el fang dels mons desgraciats és un fang multiusos que tant serveix de sudari com de tova. ¿Per què s'ha de quantificar la desgràcia amb una cosa tan vulgar com el nombre de víctimes? Simplement Ivan, força 4. O Jeanne. O Karl, que ja està a punt d'arribar. Des de les finestres segures del Primer Món els vents sempre tenen la raó. La culpa naturalment és dels esparracats que van decidir habitar unes illes intruses.
Les catàstrofes naturals són sempre més vistoses i més asèptiques que un altre tipus de mortaldat. La gent no acceptaria que les televisions els oferissin a l'hora del sopar la lenta agonia de la fam de Darfur. Una mort de fam no té moviment ni tan sols color. I a més morir-se de fam deu ser una tragèdia gregària, quan resulta que una sisena part de la població del planeta està afectada per la fam. Ja va advertir Lula que "la fam és la pitjor de les armes de destrucció massiva". Així ho devia entendre Stalin, quan va condemnar Ucraïna a morir de fam. El model continua. Les carreteres es tanquen i els aliments es queden als hangars governamentals. Quan darrere del bloqueig alimentari hi ha un militar, la fam és una arma i les armes no se solen mostrar a la televisió fora que sigui en el transcurs d'una desfilada.
Però la natura és, en si mateixa, tot un espectacle. Les imatges que rebem de la mort natural sempre s'han pres després de la desigual batalla dels elements. Els morts no es veuen: s'han d'imaginar. I, ficats en la imaginació, què importa un centenar més o menys d'haitians. Passin i vegin-ho. L'aigua fosca fluint entre les cabanes, les muntanyes escampades sobre les teulades de zinc, l'escàs bestiar flotant de cap per avall al fangar. Morts de fam, morts d'aigua. Al final ens arribarem a creure que tot el que li passa al Tercer Món és inevitable.
El Periodico 22-9-04
Diumenge, 5 de setembre
Per fer oïda: "Audio Interviews"
Vilaweb, 5-9-04
"Vuitanta anys d'entrevistes radiofòniques de la BBC, a internet. La BBC, gràcies als més de vuitanta anys d'història que arrossega al darrere, ha acumulat més materials que cap altre organisme de ràdio i televisió del món. Sortosament, els responsables de l'ens públic britànic són ben conscients d'aquest volum de documentació històrica i per això engeguen periòdicament projectes, aprofitant les noves tecnologies, per fer sortir a la llum i facilitar la consulta dels fons. Una de les darreres propostes que s'ha fet pública és l'apartat Audio Interviews ('entrevistes d'àudio') de BBC Four. La secció consisteix a oferir als internautes la possibilitat d'escoltar per internet (cal RealPlayer) un centenar i mig d'entrevistes radiofòniques fetes per la BBC a personalitats de tots els àmbits del segle XX. Les entrevistes, que es poden consultar per ordre alfabètic dels entrevistats o bé per activitats professionals, inclouen artistes, escriptors, científics, esportistes i polítics com Gandhi, Noam Chomsky, Vanessa Redgrave, Salman Rushdie, Doris Lessing, Le Corbusier i Andy Warhol. Del nostre país hi ha una conversa amb el pintor Salvador Dalí realitzada per David Bryson el 7 de gener de 1962 a Port-lligat (Alt Empordà). La BBC avisa que Dalí hi parla amb un 'fort accent'."
Vilaweb, 5-9-04
cromets 2:27 p. m.Per fer oïda: "Audio Interviews"
Vilaweb, 5-9-04
"Vuitanta anys d'entrevistes radiofòniques de la BBC, a internet. La BBC, gràcies als més de vuitanta anys d'història que arrossega al darrere, ha acumulat més materials que cap altre organisme de ràdio i televisió del món. Sortosament, els responsables de l'ens públic britànic són ben conscients d'aquest volum de documentació històrica i per això engeguen periòdicament projectes, aprofitant les noves tecnologies, per fer sortir a la llum i facilitar la consulta dels fons. Una de les darreres propostes que s'ha fet pública és l'apartat Audio Interviews ('entrevistes d'àudio') de BBC Four. La secció consisteix a oferir als internautes la possibilitat d'escoltar per internet (cal RealPlayer) un centenar i mig d'entrevistes radiofòniques fetes per la BBC a personalitats de tots els àmbits del segle XX. Les entrevistes, que es poden consultar per ordre alfabètic dels entrevistats o bé per activitats professionals, inclouen artistes, escriptors, científics, esportistes i polítics com Gandhi, Noam Chomsky, Vanessa Redgrave, Salman Rushdie, Doris Lessing, Le Corbusier i Andy Warhol. Del nostre país hi ha una conversa amb el pintor Salvador Dalí realitzada per David Bryson el 7 de gener de 1962 a Port-lligat (Alt Empordà). La BBC avisa que Dalí hi parla amb un 'fort accent'."
Vilaweb, 5-9-04