cromets #guanyats

cromets
de color
de col.lecció
navegants
contacta
arxius
 


Dimecres, 10 de maig

Raspallar

raspalls- Fregar, netejar, quelcom amb un raspall. Raspallar el vestit.

- fig Afalagar algú amb lloances, especialment per veure de treure'n algun avantatge.
GDLC





¿Una provocació oblidada?

Josep Maria Espinàs

Els comentaristes polítics analitzen aquests dies les conseqüències del fet que ERC proposi el no en la votació del nou Estatut. Que si guanya el , com és previsible, passarà això; que si guanyés el no, que passaria allò altre.

A més a més de la formulació de pronòstics, sempre arriscada, hi ha la valoració del canvi de plantejament de la direcció d'ERC a causa de la pressió dels seus militants. La direcció buscava un vot de compromís, i les bases, majoritàriament, han defensat un vot francament negatiu. Aleshores ha aparegut la discussió sobre si és preferible que una cúpula de partit prengui les decisions polítiques o si, al contrari, siguin els militants els que imposin una línia d'actuació a través d'acords assemblearis.

És una discussió molt interessant com a teoria, però, a la pràctica, la contradicció entre direcció i militància té una dosi inevitable de trauma. Tothom hi diu la seva, però jo, com a espectador, i lector de diaris, trobo que no s'ha destacat prou la importància d'una frase que va dir d'una manera pública i solemne el senyor Alfonso Guerra: que el projecte d'Estatut que havia aprovat el Parlament de Catalunya ha quedat "cepillado".

Cepillar, en el castellà popular, vol dir carregar-se alguna cosa. Fins i tot es diu d'algú que va matar una altra persona, "se lo cepilló". Veure, i escoltar, Alfonso Guerra presumint, satisfet, que a les Corts de Madrid s'havien "cepillado" l'Estatut aprovat a Barcelona, havia de desencadenar alguna mena de reacció, em sembla. Perquè Guerra és, ni més ni menys que ¡el president de la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats! I en ple procés de negociació, això era, per part de qui havia de ser imparcial, una provocació directa al Govern Maragall i també al PSC.

Aquest és, per mi, l'escàndol. En qualsevol Congrés europeu, el del "cepillado" hauria hagut de dimitir. Però ara toca, pel que sembla, que aquí ens posem a discutir per un o per un no...

El Periódico/10-5-06
cromets 8:52 a. m.
 


Dilluns, 8 de maig

We shall overcome


We shall overcome"ÉS EL NOSTRE GOVERN"

Com a resposta a les veus del PSC que afirmen que Esquerra no pot seguir en el tripartit després del referèndum i, després d'assegurar que els republicans no entraran en una "campanya de desqualificació" que va considerar oberta en contra del seu partit, va assenyalar: "Si algú està incòmode en un lloc se'n va, si algú se sent incòmode al Govern amb ERC, que se'n vagi i respecti la nostra posició". "És el nostre govern", va postil.lar, recordant que va ser l'opció d'ERC d'inclinar-se per una aliança d'esquerres la que va fer possible el pacte del Tinell.

Carod va anar més enllà, i, tot i assegurar que el respecta, va retreure a socialistes i ecosocialistes que "diguin sí a un acord que no han fet ells", en al.lusió al pacte tancat el 21 de gener entre el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i el líder de CiU, Artur Mas, que va definir els eixos del nou Estatut. "Qui està en fals no és ERC, sinó qui ha acceptat un pacte que ha fet un altre", va insistir.

ERC, va dir Carod, no vol sortir de l'Executiu, des d'on "pot millorar la vida de les persones", cosa que, va puntualitzar, és impossible a l'oposició. Aquest missatge també podria anar dirigit a part de la militància republicana, que en els últims dies ha retret que la direcció no estigui disposada a defensar el no fins i tot a risc de ser expulsada de l'administració catalana."

El Periódico/7-5-06

We shall overcome
cromets 3:14 p. m.
 


Dilluns, 1 de maig


1 de maig "Tots los Goberns han deixat las cosas tal com estavan: es conducta invariable seguida per tots los homes que gobernan á Espanya, y en aquest punt la cosa té llógica explicació: segons lo senyor Perez de Rosas las ocultacions de fincas y de terras pujan á tres quartas parts de las registradas.Hi há provincias, com las d'Andalucía, que passan de molt aquesta xifra, hi há moltas propietats usurpadas, y los ocultadors y usurpadors son gent grossa y d'encontrastable influencia política".(...)

"No puch seguir al senyor Perez de Rozas, perque allarga massa aquesta carta, peró terminaré consignant un dato aduhit per éll y comprobat. Espanya té unas cinquanta milions d'hectáreas, per l'Hisenda nacional no n'hi há més que 28 milions (...) " (L'Arch de Sant Martí/ 23 d'abril- 1885)


Un centenar de jornalers assalten un 'cortijo' de la duquessa
d'Alba


El Carpio- Els jornalers que ahir van ocupar una finca de la duquessa d'Alba a la localitat cordovesa d'El Carpio han assaltat avui el cortijo que hi ha a dins, que estava protegit per la Guàrdia Civil.

El secretari general del Sindicat d'Obrers del Camp (SOC), Diego Cañamero, ha xifrat entre 700 i 800 les persones congregades a la finca Buena Vista, de les quals un centenar ha aconseguit saltar les tanques i entrar fins al cortijo.

Centenars de jornalers de tot Andalusia van ocupar ahir la finca per protestar pel repartiment de les ajudes procedents de la Unió Europea, que "no serveixen per crear riquesa", segons el SOC.

Les subvencions europees

Amb aquesta protesta, ha destacat Cañamero, els jornalers pretenen denunciar el fet que les subvencions que es reben d'Europa van a parar als grans propietaris i "no serveixen per crear riquesa, ni infraestructures ni indústries de transformació".

El SOC ja va ocupar aquesta mateixa finca l'any 2002 per denunciar la reforma del subsidi agrari i de la desocupació que va impulsar el Govern del PP.
(El Periódico/ 1 de maig- 2006)
cromets 7:34 a. m.