Dimarts, 10 d'octubre
Morir d'èxit
¿Es pot salvar la Rambla?
Josep Maria Espinàs
L'Ajuntament de Barcelona vol intervenir en la Rambla per evitar la seva progressiva destrucció. Jo penso que es tracta d'una autodestrucció, tal com passa en tots els indrets, urbans i rurals, que tenen massa èxit. La fruita es podreix si està massa temps a l'arbre, i la Rambla ja fa massa temps que aguanta una popularitat inclement.La Rambla no és un d'aquells carrers pels quals es pot passejar contemplant la bellesa o l'harmonia de les cases que té a banda i banda. És clar que hi ha alguns edificis interessants, però el conjunt dóna una impressió de vulgaritat, en gran part per l'abandonament de moltes façanes. Però, encara que fos el carrer arquitectònicament més bonic d'Europa, tampoc s'hi podria passejar amb la indispensable comoditat admirativa. Fins i tot el carrer de Montcada perd qualitat quan està massa atapeït.
La Rambla està ofegada. Més que caminar-hi, el que sovint s'hi ha de fer és colzar-hi, és a dir, aconseguir avançar gràcies a cops de colze. Els forasters s'hi acumulen perquè totes les guies diuen que és una de les vies urbanes més vives i pintoresques del món, i és veritat. Igual que també és molt bonica la plaça Vendòme de París, però si estés abarrotada seria un fracàs. O el passeig de Gràcia, on les botigues d'una certa qualitat ja haurien emigrat a un altre carrer. A la Rambla encara s'hi pot trobar admirables resistents, però el tipisme s'hi ha infiltrat sense cap control. Ara l'ajuntament vol eliminar les parades dels ocellaires. Ja fa temps, penso, que hauria hagut de limitar el nombre de concessions a determinats establiments. Aquests nombrosos establiments esguerren la Rambla; els ocellaires, no. Si els treuen serà per uns motius que no són urbanístics.
Quant a les estàtues humanes, diuen que faran un càsting per seleccionar les de més qualitat. Alguns baixos no passarien un càsting d'estètica decent, ni en la façana ni en els rètols. I, sobretot, si s'expulsen els ocells, s'haurien d'expulsar també per sempre els pájaros que roben o que enganyen trilerament els feliços i alhora infeliços ramblistes.
Ja sé que a les entrades de la Rambla no es poden posar cartells com als pàrquings: "Complet". Tothom té dret a anar on vulgui. Em diran que la Rambla és un gran atractiu turístic de Barcelona. Ho sé perfectament. És difícil trobar, a tot el món, un carrer com aquest. Tan malalt de vida.
El Periódico/ 8-10-06
Dijous, 5 d'octubre
La bona lletra
Joan Barril
Fins fa poc temps, érem un país d'àgrafs, de gent que no escrivia o que escrivia just per posar una nota al parabrisa dient: "Un moment per favor, que ara torno". Ara, amb els mòbils i els e-mails, hem desenvolupat una curiosa economia d'escriptura que posaria els cabells de punta als puristes de la llengua. Però ni tan sols la nova ortografia importa, perquè, en el fons, sempre hi ha alguna cosa a comunicar i el que és essencial és que el missatge s'entengui. És clar que, perquè una frase s'entengui l'ha de reconèixer l'ull humà. I en molts documents oficials la cal.ligrafia o la mecanografia deixen molt a desitjar. Insisteixo en el caràcter documental d'aquests museus dels horrors cal.ligràfics que són les multes, els certificats de lesions d'urgències o els comunicats d'accident de circulació. Tot això no són cartes d'amor, amb un contingut que almenys sempre se suposa amagat entre els maldestres traços d'un bolígraf. Es tracta de documents que seran utilitzats com a proves davant de qualsevol jutjat. Del fet que aquests documents estiguin ben escrits en el sentit més manual de la paraula escriure depèn potser una indemnització, una baixa, una ordre d'allunyament de l'agressor o simplement un cotxe nou. I, no obstant, potser per un legítim afartament pels excessos burocràtics, l'escriptor accidental relata el que ha passat amb desgana, com si volgués fer pagar al paper tota la ira de la paperassa. En els gargots del menyspreu de la paraula escrita s'hi amaga l'egoisme insolidari del comunicant. Aquell paper que intenta comunicar una sanció o un dany farà més mal encara si es posen dificultats a la seva interpretació. I, finalment, arriba el súmmum dels errors. Un pres que sol.licita l'indult via Defensor del Poble i que rep una notificació que l'indult li ha estat concedit. Però l'indult no arriba. I el Defensor que insisteix que l'indult és un fet. Fins que es descobreix l'error mecanogràfic, un error tan greu com ometre un simple no. És com preparar el reu per ser afusellat i, quan sonen els trets, l'escamot se'n riu perquè tots menys l'ajusticiable sabien que les seves armes estaven carregades amb bales de fogueig. La lletra, a favor o en contra, ha de ser precisa i exacta.Davant notari
El nostre és un país on les necessitats bàsiques estan cobertes. Només així s'entén que l'oferta electoral sigui exigir un debat cara a cara. O impugnar per il.legal una campanya que diu Et toca a tu. O, potser, oferir ulleres gratuïtes a les persones amb baix nivell de renda. O eximir d'impostos els que es treguin un diploma d'idiomes. O exigir un timbre obligatori per a les bicicletes. Molt ha plogut des que els partits s'oferien ja fos per a l'emancipació social o per al manteniment de les tradicions. En la gran subhasta electoral, hi ha qui està disposat a firmar davant de notari que no acceptarà pactes amb segons qui. És una manera de reconèixer que la paraula del candidat no val res comparada amb la firma del notari. Aquest sí que dóna fe.
Diari parlat
El dipòsit del vàter no tanca bé. Un rajolí d'aigua freda es va perdent en silenci. En la cisterna se sent el rumor de l'aixeta que va gotejant i de la vàlvula vacil.lant. I el so és semblant al d'una ràdio antiga que canta notícies en blanc i negre.
El Periódico/ 3-10-2006