Divendres, 23 novembre
Animeu-vos,
estudiants!
Jordi llovet
La manifestació dels estudiants —tots de lletres— del passat dijous pels carrers de Barcelona obre una porta d’esperança a l’actual situació general d’ensopiment de la classe estudiantil davant l’amenaça que pesa damunt seu arran la posada en marxa dels plans d’homologació de les carreres universitàries a la Unió Europea. Allò que per a algunes facultats tècniques i científiques sembla relativament correcte, és a dir, preparar la classe discent per a una imbricació més adequada en el mercat laboral, es converteix, en el cas dels estudiants de totes les branques de lletres, en un parany molt sibil·lí, que pagaran ells mateixos, tot el sistema educatiu primari i secundari, el periodisme, els mitjans audiovisuals, i, al capdavall, la societat en pes i l’eloqüent institució de la democràcia: no es pot mercadejar amb el saber humanístic, ni es pot tractar un estudiant d’història, de filosofia, de teologia o de filologia amb el mateix criteri que es tracta un estudiant d’empresarials, un enginyer de camins o una fisioterapeuta.És veritablement un símptoma que reconforta el fet que uns tres mil estudiants prenguessin consciència del principal problema que comportarà la posada en funcionament d’aquests plans mercantilistes d’unificació, de caràcter netament neoliberal, situats als antípodes de tota concepció econòmicament desinteressada, civil, democràtica i sàvia de l’ensenyament del llegat cultural europeu, començant per la història de les religions, seguint per la filosofia grega, continuant pel dret romà, i, tirant avant, seguint les petges del gran llegat antic en les lletres i l’art del protorenaixement carolingi, de l’Humanisme europeu o de la Il·lustració. Tot això se’n va en orris, segons aquests plans d’estudi, i se’n va a la brossa del lliure mercat la idea de la múltiple educació de la gent de lletres que havia presidit els plans d’estudi de totes les nacions d’Europa d’ençà que, justament a Bolonya,al segle XIII, van començar a difondre’s aquesta mena de coneixements. Professors i estudiants hem resistit durant set segles llargs els embats del comercialisme —que té una història clarament paral·lela a la del conreu i la generosa transmissió del saber humanístic— i vet aquí que, en un moment d’ofuscació mental que només podia sortir d’un estol de polítics de dretes del parlament europeu i d’una sèrie d’acadèmics de branques molt alienes a les lletres, ara la història de l’educació, a Europa, farà l’últim tomb cap al declivi definitiu. Les aules s’ompliran de retroprojectors, DVD i power-points —que no fan cap falta per ensenyar grec, ni Heidegger, ni Joyce— i l’horitzó intel·lectual dels estudiants quedarà reduït a un domini elemental de minses especialitats sense ànima ni volada.
I ningú no s’ha queixat: els professors, perquè ja es troben, de promig, cap a la cinquantena; els estudiants, perquè ja no estan engrescats i polititzats com ho estaven, justament, aquells mateixos professors quan estudiaven al voltant del maig de 1968; els degans de les facultats de lletres, perquè volen fer contents els de dalt i els de sota; els vicerectors, perquè viuen sota la fèrula de les instruccions d’un gerent econòmic; els rectors, perquè només pensen en la gestió econòmica del mal negoci que tenen a les mans. Anem cap a la devastació total, correm cap a l’eliminació de bona part de la classe intel·lectual de tot el continent, i no hi haurà manera humana de posar-hi remei: altrament, ¿com és que l’arribada de les facultats d’Història i de Filosofia al mig de la ciutat de Barcelona no ha generat, ni per atzar, la idea de reinstaurar uns estudis de Filosofia i Lletres com els que vam tenir fins que aquestes facultats van esqueixar-se als anys setanta? Tot això s’ha acabat: generarem especialistes en coses molt petites, però ningú amb una visió de conjunt que abraci tot el que cal abraçar en el terreny de les humanitats.
Consola, i ja és alguna cosa, que un savi i acadèmic francès de gran anomenada, Marc Fumaroli, hagi escrit un llibre, La educación de la libertad, Arcadia, Barcelona, 2007, en el qual es lamenta que hagi desaparegut del tot de l’ensenyament secundari, i fins i tot de l’universitari, l’antiga i clàssica saviesa que havia estat la font inesgotable de l’ensenyament de les lletres a Occident. Veieu què diu: "La marginalització dels clàssics en l’educació explica la reducció de les capacitats de memòria i atenció ... El règim cultural-comunicacional en què ens hem submergit comporta "danys col·laterals" molt greus alhora per a l’exercici liberal de la democràcia, per a la independència de criteri dels ciutadans i per a la dignitat de les produccions de l’esperit".
Com que sembla que només vosaltres podreu fer alguna cosa davant el panorama que es presenta, ¡animeu-vos, estudiants!
ELS VOSTRES CLÀSSICS/Quadern/El País 22-11-07