Dimecres, 28 de febrer
Fa temps que no repassem amb un post el calendari. Estem tan amnèsics que ni diem adéu als mesos que marxen ni saludem els que arriben. Ens passen volant, ens els empassem sense assaborir-los. Avui, 28 de Febrer, aturem el temps per agafar-ne un al vol. Diem adéu al que ens trenca el ritme i ens ballar el cap. mas i broc
Josep Maria Espinàs. "Hauríem d'aprofitar el febrer"
Ha arribat el febrer, una paraula que prové del llatí februarius. Era el mes que es dedicava a la purificació.
Aquests dies em trobo al meu voltant bastanta gent que té febre. En una família amiga, tots estan enfebrats, i a més a més amb temperatures bastant altes. La febre és molt molesta, però, com tantes molèsties, és convenient. És la reacció del nostre cos per purificar-se davant un atac.
I, curiosament, aquest mes, el febrer, és el més humil de tots. Si repassem el calendari, veurem que el gener celebra l'arribada d'un nou any i la festa dels Reis Mags; el març té Sant Josep, encara que hagi perdut protagonisme; l'abril, Sant Jordi, i cada gota en val mil; el maig, cadia dia un raig; el juny, Sant Joan i les revetlles; el juliol, Sant Jaume i les vacances, com a l'agost, amb la Mare de Déu i les festes majors; el setembre, la verema, i la Mercè; l'octubre, l'estrena de la temporada; el novembre, Tots Sants i Difunts; el desembre, Nadal i el famós pont del 6 i el 8...
No hi ha cap pont, al febrer, ni cap festa entre setmana, i això és difícil de perdonar. És veritat que és més curt, i, per tant, els dies de feina fixa resulten més ben pagats que els dies de gener o març.
Però, pobre, és que no té prou empenta, ni potser prou il.lusió, per allargar-se fins al 30 o al 31, com els seus germans d'any. Segurament l'avorreix ser tan poca cosa i plega abans d'hora.
Hi ha una altra interpretació: si februarius és el mes de la purificació, però és clar que hem decidit viure dedicats més a les celebracions festives que a l'austeritat purificadora. I això que, un cop examinades les circumstàncies, el febrer hauria de ser un mes d'una activitat molt intensa. No parlo de l'àmbit personal, sinó del món social i polític.
S'hauria d'intentar aprofitar el mes de febrer per eliminar una colla d'impureses i de pràctiques nocives que afecten el nostre organisme col.lectiu.
Facin la llista, si els sembla bé. Res d'agressions contra les dones i els infants, liquidar la corrupció, acabar amb els pamflets anticatalans de la Cope, dedicar més diners a la salut i menys a l'armament i a la propaganda institucional, intentar tenir més jutges i menys assessors...
¡Pobre febrer! Ens dóna una colla de dies per purificar-nos, i no en fem cap cas, només comptem quant falta perquè arribi la Setmana Santa.
El periódico/13-2-07
Dimarts, 13 de febrer
Duel al sol
L'arch de Sant Martí. 12 de juliol 1885. Redacció Lo dilluns passat sortiren desafiats dos germans veïns del Fort-Pio fent cap a un camp prop de sa casa. Una volta arribats, començaren los dos contendents a despullar-se, quedant als pocs moments un dels dos nu de pèl a pèl, el qual, impacient, amb una grossa daga a la mà, es passejava amunt i avall del camp esperant que el seu germà es posés amb trajo de combat. Veient que aquest tardava en aparèixer en escena, determinà el primer preguntar-li per què tardava tant, contestant-li el segon que no es podia desfer un nus dels calçotets. Llavors s'hi acostà i amb la daga que portava li tallà la beta; una volta tots dos, tan nuets com varen venir al món, se comencen a repartir ganivetada a dret i a través, resultant-ne un ferit.
L'agressor fou detingut i portat al lloc dels fets per la parella de carabiners que es trobava de punt en lo Fielat. En veure'l, lo ferit digué que el deixessin anar que era el seu germà i que ell lo perdonava, i tot seguit la citada parella el deixà en llibertat. No comprenem nosaltres lo perquè de deixar-lo lliure sent culpable. Los tribunals entenen en l'assumpte.
(Podeu llegir el text orignal sense correccions a "del 1885")
Diumenge, 11 de febrer
El futur que ens espera
L'arch de Sant Martí. 31 de maig 1885. Redacció Hem rebut ja vàries queixes d'una porció de persones que viuen a la plaça del Comerç respecte a l'abús que se li tolera a un dels veïns de dit lloc.
Se'ns diu que cada dia, a las quatre del matí, aquest senyor s'apodera amb un altre dels individus de sa família de la font de l'esmentada plaça i que, cuidant-se d'una aixeta cada u per anar més de pressa, comencen a regar tot lo davant de casa seua amb gran abundància, com si fossin ells los únics que habiten aquella barriada. De tot lo qual resulta que després, a les nou, quan van los altres veïns a fer-ne ús de l'aigua que necessiten per a l'ús domèstic, la font ja està esgotada i no en poden fer cap servei
L'arch de Sant Martí. 12 de Juliol de 1885. Redacció
En lo carrer Tallers, núm 37, existeix una porxada amb uns sens fi de nius o habitacions que no reuneixen cap condició d'higiene, on viuen infinitat de famílies de la manera que poden.
Així mateix s'hi crien tota classe d'animals doméstics, com són gallinas, coloms, conills, que converteixen aquell lloc en una verdadera arca de Noé.
(Podeu llegir el text orignal sense correccions a del 1885)