Dilluns, 14 de juliol
Mòbils multiusos
Joan Barril: "La vareta màgica"
Coses que es poden fer amb el telèfon mòbil quan no parlem per telèfon. Fer-lo servir de petjapapers. Col·locar-lo damunt de la taula al costat dels coberts de peix. Entretenir-se en el silenci d'un cafè tranquil buscant el to que més ens agrada. Jugar a qualsevol joc i perdre. Escriure missatges amb el menor nombre de lletres possibles fins que els fem inintel.ligibles. Oblidar-lo en un taxi i aconseguir que ens el tornin. Reflexionar sobre qui som i admetre que tota la nostra vida està ficada en la memòria del telèfon. Reconèixer que el nostre grau de soledat es mesura pel nombre de vegades que responem a la trucada d'un "Número privat". Sentir una vibració en algun punt indeterminat del nostre cos i pensar que el mòbil ens està matant lentament. Portar-lo en una funda penjada d'un cinturó, com si la integritat del món depengués d'estar localitzables. Fer que ens truquin en el transcurs d'un dinar per a dos només per desconnectar-lo i fer la impressió al nostre interlocutor que res ens importa tant com ell. Enviar fotografies de llocs insòlits només per generar enveja i despeses. Canviar de mòbil cada pocs mesos i així tenir un motiu per poder cantar-ne les excel·lències. Dipositar la nostra vanitat en el mòbil nou perquè més val que la vanitat estigui en un objecte que en el subjecte. Preguntar a la pantalla del mòbil si som els més guapos de la ciutat; i si en aquell precís moment apareix a la pantalla el número de la persona estimada, és senyal que efectivament som els més guapos de la ciutat. Sostenir el mòbil amb una mà enlairada i preguntar-se a la manera de Hamlet: "Trucar o no trucar. Aquesta és la qüestió". Cada setmana passar comptes i comparar les trucades perdudes amb les respostes guanyades. Deixar el telèfon només amb un bip d'avís i que algú ens l'amagui per la casa. Telefonar-nos una vegada i una altra i buscar aquell únic bip en silenci com caçadors de sospirs. Desmuntar-lo amb molt de compte fins que trobem els follets que ens tradueixen les ones en paraules conegudes. En el moment de l'enlairament i l'aterratge, fer veure que parlem amb algú, quan en realitat tenim el mòbil desconnectat. Abandonar el telèfon al banc d'una església enmig d'un casament. Quan l'oficiant pregunti si entre els assistents hi ha alguna persona que té motius per oposar-se al matrimoni que es vol celebrar, fer que un timbre malastruc trenqui el silenci de la litúrgia.Tot això i molt més es pot fer amb un telèfon sense necessitat de parlar per telèfon. Però últimament les coses són molt més simples. Es tracta de passar-se tota la nit esperant davant d'una botiga per poder comprar un telèfon que no arriba a l'hora. Es tracta de lluir el prodigi tecnològic com una vareta màgica. No es tracta de parlar per telèfon. Del que es tracta és que el telèfon parli de nosaltres.
En els inicis de la telefonia, la gent es preguntava: "¿Com estàs?". Després vam passar a preguntar: "¿On ets?". D'ara endavant ja no preguntarem pel parlant, sinó per la màquina. La veu humana serà únicament un pretext i els arguments, les moixaines, les trucades d'amor o el timbre de l'odi quedaran matisades per l'instrument universal que en uns quants anys ha ajuntat pobres i rics. Per això val la pena, segons sembla, fer hores i hores de cua davant d'una botiga. L'estaven esperant. Ara que ja el tenim a l'abast, la indústria es posa a pensar per crear-nos noves i tramposes necessitats.
El Periódico/14-7-08