Dilluns, 20 d'octubre
Abstinència contra addicció
Josep Maria Espinàs
Diuen que han baixat les vendes. Que la gent ja compra menys neveres, menys mobles, menys llums. És lògic. Moltes d'aquestes compres van lligades a l'adquisició o al lloguer d'un pis. Quan això no és possible, ¿quina falta fa el mobiliari?Però també hi ha ciutadans que no han d'equipar una casa però que igualment han deixat de comprar, perquè no volen gastar-se els diners amb la renovació del sofà o del cotxe. I acaben descobrint que allò encara serveix. El rellotge és una mica antiquat, és cert, però encara marca les hores i només s'endarrereix un minut cada dia. ¿No és molt car pagar una colla d'euros per no haver d'avançar el rellotge un minut? El motor de la nevera fa una mica més de soroll que abans. Però refresca i congela, ¿oi?
El descobriment que podem prescindir de bastants canvis no és bo per a fàbriques i botigues. Jo, que crec en la indústria i el comerç, ho sento molt. I confio que es pugui superar aquesta crisi. Però mentrestant la lliçó és clara. Hi ha moltes coses que duren, i que fins ara hem llençat amb una gran satisfacció. La nostra vida ha estat presidida per aquesta divisa: llencem i comprem.
He de procurar acabar aquest article aviat -enretiro una mica la màniga per mirar el rellotge- perquè d'aquí a mitja hora hauria de sortir de casa. És el rellotge que duia el meu pare. Escric aquestes línies gràcies a una Olivetti mecànica amb la qual he fabricat dotzenes de llibres i més de 10.000 articles. De tant en tant ve a casa un mecànic -¿quants anys fa que ens coneixem?- a treure de dins de la carcassa les espurnes de tabac que hi han caigut mentre escrivia.
Abans, una ampolla que havia estat de vi, un cop buida es netejava i servia per guardar-hi oli o qualsevol altre líquid. Ara hem entrat en l'època de la caducitat general. Les bones estilogràfiques passaven de pares a fills. Els bolígrafs més populars ja són d'un sol ús.
Quan tenim un petit problema amb qualsevol aparell, anem a consultar a la botiga, i el consell que ens donen és gairebé sempre aquest: "És millor que en compri un altre". Aquells tradicionals rètols que deien arreglos ja tenen un valor històric i sentimental. La crisi és fatal per a qui té pocs recursos, però al mateix temps és un instrument per frenar l'addicció a la substitució, que havia derrotat l'antic costum d'aprofitar. Convé que aquesta situació canviï aviat, perquè la síndrome d'abstinència compradora pot ser molt angoixant.
El Periòdico/18-10-08